martes, 23 de noviembre de 2010

El taller de costura

Com ja és costum m'aguaite ací a deshores i demanant disculpes, poques fotos dels treballs i moltes hores de son perdudes.

Pareix que els cosidors continuen fent estralls i vos deixe algunes mostres, més altres quatre que tinc en la llibreta de encàrrecs , si sumem restauracions i tirades curtes d'algun text, només em queden 6 hores de son i moltes, moltes satisfaccions.

Demà és el dia del mestre, moltes felicitats a tots els docents.

_________________________________________


Como ya es costumbre me asomo aquí a deshoras y pidiendo disculpas, pocas fotos de los trabajos y muchas horas de sueño perdidas.

Parece que los costureros siguen haciendo estragos y os dejo algunas muestras, más otros cuatro que tengo en la libreta de pedidos, si sumamos restauraciones y tiradas cortas de algún texto, sólo me quedan 6 horas de sueño y muchas, muchas satisfacciones.

Mañana es el día del maestro, muchas felicidades a todos los docentes.
















martes, 2 de noviembre de 2010

Cajas victorianas

Moltes i molt diverses caixes m'han mantingut ocupada, de totes elles poques fotos. Almenys dos per al record abans d'empaquetar-les de regal.
Seguim feliços.













Muchas y muy diversas cajas me han mantenido ocupada, de todas ellas pocas fotos. Al menos dos para el recuerdo antes de empaquetarlas de regalo.
Seguimos felices.

sábado, 2 de octubre de 2010

Hui dissabte de Festes de Sella


Hui he vist el llibre de festes , ningú com un majoral per a saber el que costa cada euro que costa recaptar per a pagar les festes.

Gràcies a tots per agrair el que he donat i de cor.

Quan he arribat a ma casa he tingut la grata alegria de trobar-me a la baronessa de Sella i Agres recordant-me la infància de ma mare.

Ella també parlava de la gratitud

Una lliçó d'honor i moral, una lliçó d'humilitat més enllà de les classes i els marcs socials, diferències d'ingressos, riqueses i recursos.

Són les persones, sempre.

Gràcies mare, per recordarme que és el que realment val com a herència de vida.

Gràcies per ser tan Marxista com jo , sense saber-ho.

Gràcies Teresa.Gracies Isabel de Calatayud Sarthou , per recordarme qui es ma mare.

Gràcies mare per ser ma mare.

Continuem treballant.

martes, 31 de agosto de 2010

La familiaaaaa


Ara que les circumstàncies no em donen treva (5 minuts) i el meu Soterrani més pareix la cabina del els Marx que un taller, posteje la caixa de Carla, eixe treball que m'ha donat tantes hores alegres per a psicoanalitzar-me i provar la meua paciència.

Mai una caixa se'm va resistir tant, i no per la seua dificultat, només l'atzar, la casualitat, la causalitat, la baraka, per això quan vaig aconseguir liquidar a la susdita, em vaig permetre relaxar-me i brodar, eixa tasca que tant em relaxa i tan poc de temps tinc per a practicar-la.

La millor recompensa, tindre clientes com Clara-Carla. Casualitat, causalitat.
Família al fet.
No sols s'hereten els bancals. L'alegria de viure s'hereta i es contagia.













http://translate.google.com.uy/#


sábado, 28 de agosto de 2010

Caixes, caixes i mes caixes

Alli havien bous i vaques i gallines en sabates i galls en carrapuxets i una lloca en tres pollets.
Surrealisa eh????....claro, com tot el que pasa al Sótano...i al meu voltant.