Después de 9 meses y sin niño en los brazos, me reconduzco al blog.
Me obligo a escribir por aquello que me enseñaron en la infancia de "No es bien nacido, quién no es agradecido".
Hoy las gracias, otra vez, van a dos señores que tienen más grande el corazón que la cabeza, que ya es decir...pero no por cabezones, que si ( :)), sino porque además de grandes profesionales y artistas, regalan cosas, comparte cosas, están ahí , siempre.
Un día de abril fue mi cumpleaños, y el correo ordinario dejó de ser ordinario para ser extraordinario...tuve dos regalos inesperados...un sobre y un tubo.
En el sobre una más que preciosa obra encuadernada e impresa con tipos de plomo de mi Paco.
En el tubo dos papeles de mi maestro del color y el agua, Celemín.
Los dos me perdonarán la tardanza y la confianza.
Ni en mis mejores sueños hubiera yo pensado conocerlos y que me conocieran. Gracias pues, más que agradecida. El tiempo transcurrido desde esta llegada no borra la emoción sentida.
Gracias, sinceras y de corazón.
Després de 9 mesos i sense xiquet en els braços, em reconduïsc al blog.
M'obligue a escriure per allò que em van ensenyar en la infància de "No és ben nascut, qui no és agraït".
Hui les gràcies, una altra vegada, van a dos senyors que tenen més gran el cor que el cap, que ja és a dir...Però no per cabuts, que si ( :)), sinó perquè a més de grans professionals i artistes, regalen coses, compartix coses, estan ahí , sempre.
Un dia d'abril va ser el meu aniversari, i el correu ordinari va deixar de ser ordinari per a ser extraordinari...vaig tindre dos regals inesperats...un sobre i un tub.
En el sobre una més que preciosa obra enquadernada i impresa amb tipus de plom del meu Paco.
En el tub dos papers del meu mestre del color i l'aigua, Celemín.
Els dos em perdonaran la tardança i la confiança.
Ni en els meus millors somnis haguera jo pensat conéixer-los i que em conegueren. Gràcies per tant, més que agraïda. El temps transcorregut des d'esta arribada no esborra l'emoció sentida.
Gràcies, sinceres i de cor.
