27 canicas
Es mi sino, no llegar a tiempo a lo que tengo bocetado, pensado y cortado.
Tuve que improvisar para tu cumple, pero no creas que cejé en mi empeño...¿te acuerdas de aquello de hombre empeñado, hombre muerto?, pues eso...
Así que no creas que la agenda que te han dado era tu regalo, bueno si, también , igual que la tarjeta, pero el regalo era esta caja y llega tarde...
Tienes un papel repetido como el de la agenda porqué se que te gusta y le he puesto mi toque violeta, ¿qué quieres?, todos tenemos nuestros demonios...
Tienes colorines para disfrutar y papeles para notas de amor, y post-it para llenar el mundo de notas llenas de alegría.
Tienes una tapa que es una imán para que se adhiera a ella todo el metal cargado de recuerdos.
Tienes el lomo flexible para que puedas acumular rotuladores (esos que no nos dejaban usar en los dibujos del cole) y te sea fácil cogerlos, y puedes apoyar la tapa en la pared de tu escritorio para que no ocupe espacio.
Pero lo que de verdad tienes son 27 canicas que no sirven para nada, porque en la vida hay cosas que tienen que ser como las canicas, las que teníamos de pequeños jugando en una calle sin asfaltar, merendando pan, aceite, sal y chocolate, para nunca olvidar que la vida está llena de cosas inútiles llenas de afecto.
Es mi sino, no llegar a tiempo a lo que tengo bocetado, pensado y cortado.
Tuve que improvisar para tu cumple, pero no creas que cejé en mi empeño...¿te acuerdas de aquello de hombre empeñado, hombre muerto?, pues eso...
Así que no creas que la agenda que te han dado era tu regalo, bueno si, también , igual que la tarjeta, pero el regalo era esta caja y llega tarde...
Tienes un papel repetido como el de la agenda porqué se que te gusta y le he puesto mi toque violeta, ¿qué quieres?, todos tenemos nuestros demonios...
Tienes colorines para disfrutar y papeles para notas de amor, y post-it para llenar el mundo de notas llenas de alegría.
Tienes una pinza de para que nunca se te vaya...jejejeje
Tienes una tapa que es una imán para que se adhiera a ella todo el metal cargado de recuerdos.
Tienes el lomo flexible para que puedas acumular rotuladores (esos que no nos dejaban usar en los dibujos del cole) y te sea fácil cogerlos, y puedes apoyar la tapa en la pared de tu escritorio para que no ocupe espacio.
Pero lo que de verdad tienes son 27 canicas que no sirven para nada, porque en la vida hay cosas que tienen que ser como las canicas, las que teníamos de pequeños jugando en una calle sin asfaltar, merendando pan, aceite, sal y chocolate, para nunca olvidar que la vida está llena de cosas inútiles llenas de afecto.
27 boletes
És el meu sinó, no arribar a temps al que tinc bocetat, pensat i tallat.
Vaig haver d'improvisar per al teu aniversari, però no cregues que vaig desistir en el empenyorament... recordes d'allò d'home encabotat, home mort?, pues això...
Així que no cregues que l'agenda que t'han donat era el teu regal, bo si, també , igual que la targeta, però el regal era esta caixa i arriba tard...
Tens un paper repetit com el de l'agenda perquè se que t'agrada i li he posat el meu toc violeta, què vols tots tenim els nostres dimonis...
Tens colorins per a disfrutar i papers per a notes d'amor, i post-its per a omplir el món de notes plenes d'alegria.
Tens una tapa que és un imant perquè s'adherisca a ella tot el metall carregat de records.
Tens el llom flexible perquè pugues acumular retoladors (eixos que no ens deixaven utilitzar en els dibuixos del col·le) i et siga fàcil agafar-los, i pots recolzar la tapa en la paret del teu escriptori perquè no ocupe espai.
Però el que de veritat tens són 27 boletes que no servixen per a res, perquè en la vida hi hi ha coses que han de ser com les boletes, les que teníem de xicotets jugant en un carrer sense asfaltar, berenant pa, oli, sal i xocolate, per a mai oblidar que la vida està plena de coses inútils plenes d'afecte.
És el meu sinó, no arribar a temps al que tinc bocetat, pensat i tallat.
Vaig haver d'improvisar per al teu aniversari, però no cregues que vaig desistir en el empenyorament... recordes d'allò d'home encabotat, home mort?, pues això...
Així que no cregues que l'agenda que t'han donat era el teu regal, bo si, també , igual que la targeta, però el regal era esta caixa i arriba tard...
Tens un paper repetit com el de l'agenda perquè se que t'agrada i li he posat el meu toc violeta, què vols tots tenim els nostres dimonis...
Tens colorins per a disfrutar i papers per a notes d'amor, i post-its per a omplir el món de notes plenes d'alegria.
Tens una pinça per a què mai se't vaja...jejejeje
Tens una tapa que és un imant perquè s'adherisca a ella tot el metall carregat de records.
Tens el llom flexible perquè pugues acumular retoladors (eixos que no ens deixaven utilitzar en els dibuixos del col·le) i et siga fàcil agafar-los, i pots recolzar la tapa en la paret del teu escriptori perquè no ocupe espai.
Però el que de veritat tens són 27 boletes que no servixen per a res, perquè en la vida hi hi ha coses que han de ser com les boletes, les que teníem de xicotets jugant en un carrer sense asfaltar, berenant pa, oli, sal i xocolate, per a mai oblidar que la vida està plena de coses inútils plenes d'afecte.
2 comentarios:
Oberta!!! I no em canse de mirar-la, obrir-la i tancar-la. Amb un paquetet de reposició, amb una llaçada ben gran. Amb els imans de "demà" i les arrels del meu passat. Rotus i llapiceres de colors. Tots els detalls realitzats amb molta cura. Eres una artista i ho saps. Mil milions de gràcies.
i quantes coses ixen d'eixe soterrani... meravelles meravelloses plenes de tot allò meravellós que hi ha dins!
Publicar un comentario