Ara que les circumstàncies no em donen treva (5 minuts) i el meu Soterrani més pareix la cabina del els Marx que un taller, posteje la caixa de Carla, eixe treball que m'ha donat tantes hores alegres per a psicoanalitzar-me i provar la meua paciència.
Mai una caixa se'm va resistir tant, i no per la seua dificultat, només l'atzar, la casualitat, la causalitat, la baraka, per això quan vaig aconseguir liquidar a la susdita, em vaig permetre relaxar-me i brodar, eixa tasca que tant em relaxa i tan poc de temps tinc per a practicar-la.
La millor recompensa, tindre clientes com Clara-Carla. Casualitat, causalitat.
Família al fet.
No sols s'hereten els bancals. L'alegria de viure s'hereta i es contagia.
http://translate.google.com.uy/#
2 comentarios:
mol maca, la caixa
Increible, ja ho saps. No oblidaré la cara de la mare quan va obrir l'envolcall i va anar descobrint tot el que allí dins hi havia.
Eres un sol.
Publicar un comentario