sábado, 2 de octubre de 2010

Hui dissabte de Festes de Sella


Hui he vist el llibre de festes , ningú com un majoral per a saber el que costa cada euro que costa recaptar per a pagar les festes.

Gràcies a tots per agrair el que he donat i de cor.

Quan he arribat a ma casa he tingut la grata alegria de trobar-me a la baronessa de Sella i Agres recordant-me la infància de ma mare.

Ella també parlava de la gratitud

Una lliçó d'honor i moral, una lliçó d'humilitat més enllà de les classes i els marcs socials, diferències d'ingressos, riqueses i recursos.

Són les persones, sempre.

Gràcies mare, per recordarme que és el que realment val com a herència de vida.

Gràcies per ser tan Marxista com jo , sense saber-ho.

Gràcies Teresa.Gracies Isabel de Calatayud Sarthou , per recordarme qui es ma mare.

Gràcies mare per ser ma mare.

Continuem treballant.

martes, 31 de agosto de 2010

La familiaaaaa


Ara que les circumstàncies no em donen treva (5 minuts) i el meu Soterrani més pareix la cabina del els Marx que un taller, posteje la caixa de Carla, eixe treball que m'ha donat tantes hores alegres per a psicoanalitzar-me i provar la meua paciència.

Mai una caixa se'm va resistir tant, i no per la seua dificultat, només l'atzar, la casualitat, la causalitat, la baraka, per això quan vaig aconseguir liquidar a la susdita, em vaig permetre relaxar-me i brodar, eixa tasca que tant em relaxa i tan poc de temps tinc per a practicar-la.

La millor recompensa, tindre clientes com Clara-Carla. Casualitat, causalitat.
Família al fet.
No sols s'hereten els bancals. L'alegria de viure s'hereta i es contagia.













http://translate.google.com.uy/#


sábado, 28 de agosto de 2010

Caixes, caixes i mes caixes

Alli havien bous i vaques i gallines en sabates i galls en carrapuxets i una lloca en tres pollets.
Surrealisa eh????....claro, com tot el que pasa al Sótano...i al meu voltant.



















miércoles, 18 de agosto de 2010

Este será el último post en castellano.

Como en Agosto no suelo estar, y ahora si estoy, mal que le pese a la mala lengua que anda calumniando por ahí que curro menos que Naranjito, olé las prácticas sin tutoriales y los prototipos a ojo de buen cubero.

Una caja victoriana a la manera del Sótano. Un costurero que Yeyes se ocupará de llenar de preciosos hilos, tijeras y dedales.

Aprovechando la coyuntura estoy volviendo a ver la serie de mi juventud, " Upstairs, Downstairs" , "Arriba y Abajo" para esa adolescente del Pasaje Amérigo, ahora me sabe a Glòria. Aunque me fuerce a verla en inglés con subtítulos. Que maravillosamente hablan estos actores.


Allí vi una preciosa caja de costura y hoy he descubierto cómo hacerla gracias a cocoliso, aquí va un prototipo en medidas pequeñas.

Ya tengo un pedido. Un éxito.






Una cosa más.

Como Telecinco (Tetacinco en casa) acaba de firmar el manifiesto para que el castellano sea la única lengua que se pueda utilizar, acabo de quitarla de la TDT, lo siento por los que no me entendáis, pero por aquí no paso. Nunca renunciaré a mi cultura. Sin ella no soy nada.

De ahora en adelante el Sótano verbigracia de la intransigencia común, sólo tendrá el título en castellano. Mi querido idioma, desterrado. Vergonya cavallers, vergonya.

Aunque se resientan los pedidos, aunque reciba más correos para las traduccciones a otros idiomas.

Soy valenciana y hablo valenciano. Y si hablara panocho, igual.

Eso no me lo podéis quitar. Nunca.

______________________________________________________________


Com a l'agost no solc estar, i ara si estic, encara que li sàpia greu a la mala llengua que camina calumniant per ací que treballe menys que Naranjito, visca les pràctiques sense tutorials i els prototips a ull de bon cubero.

Una caixa victoriana a la manera del Sótano. Un cosidor que Yeyes s'ocuparà d'omplir de preciosos fils, tisores i didals.

Aprofitant la conjuntura estic tornant a veure la sèrie de la meua joventut, " Upstairs, Downstairs" , "Dalt i Baix" per a eixa adolescent del Passatge Amérigo, ara em sap a Glòria. Encara que em force a veure en anglés amb subtítols. Que meravellosament parlen estos actors.


Allí vaig veure una preciosa caixa de costura i hui he descobert com fer-la gràcies a cocoliso, ací va un prototip en mesures xicotetes.

Ja tinc un comanda. Un èxit.

Una cosa més.

Com Telecinco (Tetacinco a casa) acaba de firmar el manifest perquè el castellà siga l'única llengua que es puga utilitzar, acabe de llevar-la de la TDT, ho sent pels que no m'entengueu, però per ací no passe. Mai renunciaré a la meua cultura. Sense ella no sóc res.

D'ara en avant el Sótano verbigràcia de la intransigència comuna, només tindrà el títol en castellà. El meu volgut idioma, desterrat. Vergonya cavallers, vergonya.

Encara que es ressenten les comandes, encara que reba més correus per a les traducccins a altres idiomes.

Sóc valenciana i parle valencià. I si parlara panotxo, igual.
Això no m'ho podeu llevar. Mai.


viernes, 30 de julio de 2010

Una de procesiones


Como que la procesión siempre va por dentro, y yo sólo voy a una en todo el año...una procesión de innumerables trabajos dentro del Sótano ha decidido tenerme muyyyyyyyyy ocupada.

Libros para ceremonias de novios, regalos sorpresa dentro de libros, libretas para emprender el Camino de Santiago en grupo, que según me cuentan ya tiene algún que otro autógrafo de cantante, cuadernos con candado para niños tímidos, una Mio Lo San para una madre que le envían desde más allá del mar...y tantas y tantas cosas.

A destacar un trabajo, una caja que me lleva por el camino de la amargura, cuando no es el cartón contracolado, es el papel o su falta, cuando no el PVA o el engrudo...dicen que hay trabajos que cuando no salen bien lo mejor es encargárselos a otro artesano, pues ni así ¡¡¡¡...la repito por tercera vez, no sabe esta caja lo tozuda que puedo llegar a ser ¡¡¡¡...está por terminar...pero lo conseguiré. Saludos desde el infierno de los 32 grados.